Browsing Category Articles
El "Pato" i els seus “Pollos”
El «Pato» i els seus “Pollos”
Tinc un bon amic, al que els que el coneixem de fa temps (bastant … molt, això sempre és relatiu tractant-se d’un amic) li diem «Pato» i el perquè del nom no té importància, almenys per a mi. El vaig conèixer com Pato, sense importar-me ni saber per què de tal sobrenom, però em va agradar i em segueix agradant quan ja gairebé ningú li diu així, llevat de tant en tant alguns pocs d’aquells del seu cercle d’aleshores.
Doncs bé, a aquest Pato li agrada fer Pollos i ha fet ja ni més ni menys que set-cents (700). Però, Què són Pollos? perquè us puc assegurar que no té una granja. Els Pollos no són ni més ni menys que divertiments fotogràfics, però no com un exercici del tipus «he pensat això i vaig a fer una sessió fotogràfica on reflectir-lo», sinó més aviat, vaig a anar per la vida amb el radar posat i veure aquells moments «divertits/interessants/sorprenents» que la vida t’ofereix contínuament, però que molt pocs arriben a veure i molts menys pensen que pogués ser motiu per a una foto.
Arribats a aquest punt cal fer una mica d’història, amb minúscules ja que en ella no hi ha guerres ni cops d’estat, encara que si batalles de competició incruenta i amable i cops d’enginy.
Ja fa uns quants anys que, en un esdeveniment periòdic d’índole fotogràfica com és el Foto Fòrum, que per a aquells que no ho sàpiguen, és una reunió d’amants/bojos per la fotografia que s’ajunten un cop al mes al voltant de les seves fotos impreses en paper (sí, he dit en paper) per parlar i confrontar opinions i gustos sobre cadascuna de les fotos exposades. Doncs bé, a aquestes reunions acudia la nostra amiga Tesa, una dona meravellosa, amb una personalitat atractiva per la seva espontània genialitat, per la seva alegria interior inacabable i per la seva indescriptible manera personalíssima de parlar de les seves fotos i de les dels altres, que per desgràcia per a nosaltres i el Foto Fòrum la vida la va portar a Madrid i ja no ve a aquests esdeveniments, però aquells que la vam conèixer en persona ens recordem sempre d’ella i la trobem a faltar. Va ser ella la que un bon dia se’ns presenta amb una foto de tres jueus ortodoxos de New York d’esquena amb un cartell en elles que deia «Ya no quedan pollos«. Quan li toca el torn d’explicar la seva foto ens diu, com si fos el més natural del món «es un pollo» … Per suposat, li vam haver de preguntar que què era un Pollo, i la seva resposta no puc reproduir-la perquè era molt d’el seu estil i la meva memòria no dóna per a més, però «traduint» venia a ser: aquella imatge imprevista i espontània, que poguessis captar amb la teva càmera i volguessis fer-ho, senzillament perquè «és divertit».
Dit així sense més, qualsevol pensaria que cal anar per la vida fent acudits amb la càmera, però en el Foto Fòrum que tenim el cervell donant bots a la nostra cavitat cranial a causa de la nostra «inquietud artística i com justificar-la», vam arribar a la conclusió col·lectiva, que es tracta d’imatges de moments quotidians, que excitin la nostra percepció creativa mitjançant una espurna d’humor o, almenys, d’una sensació de situació divertida i per descomptat, que siguem capaços de captar-la amb la càmera d’una manera tècnicament acceptable.
Això, que podia haver quedat així, com una foto fora del comú presentada per una persona fora del comú un dia qualsevol, va ser l’espurna que va disparar la febre creativa d’uns quants en un d’aquells fòrums de fotografia que tant proliferaven amb el auge de la fotografia digital (més o menys fa uns deu anys). Cal explicar que en aquell efímer fòrum (CanalFotográfico.com) ens complaem a proposar reptes, o excuses, que ens impulsés a capbussar-nos en la nostra creativitat i així pujar un bon nombre de fotos per part d’un bon nombre d’individus posseïdors d’una càmera (tots) i de molta imaginació i bon fer (no tots).
Les excuses eren de tot tipus i a quin més extravagant, ja que anaven des del clàssic Albades i Ocasos, Reflexos, Grafitis … fins Pareidolia …
(La pareidolia (derivada etimològicament del grec eidolon (εἴδωλον): ‘figura’ o ‘imatge’ i el prefix per (παρά): ‘al costat de’ o ‘adjunta’) és un fenomen psicològic on un estímul vague i aleatori (habitualment una imatge) és percebut erròniament com una forma recognoscible.)
… O dit de manera més planera, veure caretes en qualsevol cosa. O també la molt interessant de la Triscaidecafobia …
(La triscaidecafobia (del grec τρεισκαιδέκα, treiskaideka, «tretze», derivat de τρεῖς, Treis, «tres»; καὶ, kai, «i»; δέκα, deka, «deu»; juntament amb φοβία, fòbia, de φόβος, fobos , «por») és la por irracional al número 13. Es considera normalment una superstició.)
… Amb la qual tots anàvem com bojos buscant «tretzes» i com fer-los una foto més o menys interessant.
Doncs amb els Pollos va passar el mateix, tots ens vam posar les piles per veure Pollos pel carrer, però … No és tan fàcil veure una situació abstracta i assumir-la com una cosa fotografiable dins d’unes normes. No és veure una careta en un endoll de la paret, en una bústia d’una porta, un «tretze» més o menys artístic. Es tracta de ser capaç de VEURE, en un entorn QUOTIDIÀ, a éssers HUMANS o accions realitzades per humans (generalment) que en el seu conjunt representi un INSTANT INTERESSANT I DIVERTIT (insisteixo, més o menys). A poc a poc va anar minvant el nombre d’adeptes als Pollos, ràpidament vam quedar només uns pocs. Uns perquè veritablement tenien aquest ull fotogràfic, aquesta mirada singular unida a una ment genuïnament creativa. Altres (i aquí m’incloc) perquè teníem almenys la perseverança i l’interès participatiu en una activitat col·lectiva. I tot això va durar el que va durar el Fòrum i pot ser una mica més, degut a alguns dels tímids intents que es van realitzar per continuar units en una cosa semblant … però això ja és una altra història.
L’únic, del qual tingui constància, que ha continuat fent Pollos, a part de la incombustible Tesa enllà en els seus madriles, és el meu amic Pato, que a més de tenir una ment creativa, una imaginació desbordant i tan «cul inquiet» que no li pots fer una foto ja que segur que et surt moguda, té també la perseverança de no defallir i fer Pollos i Pollos i Pollos … fins a fer 700
Felicitats Pato pels teus 700 Pollos!
Podeu veure l’extraordinària col·lecció de Pollos del Pato (Josep Maria March) en la següent pàgina de Flickr:
A més d’un bon grapat de les seves altres bogeries fotogràfiques: Imatges quotidianes, Les parets parlen, Noms primers, ¿Triscaidecafobia ?, Imatges impossibles, La màquina del temps …
I què és el que ens impulsa a fer aquest tipus de fotos?, perquè jo porto més de quaranta anys fent Fotografia i no hi ha molts exemplars com el nostre amic fent aquest tipus de fotos.
Tots anem mirant, és a dir, anem per la vida amb els ulls oberts i captant el nostre entorn, però, veiem més enllà del que és necessari per no ensopegar? Veure, el que es diu veure, som pocs els que veiem, els que percebem multitud de detalls interconnectats, ja que no em refereixo a aquestes persones (molt poques, per cert) que són en extrem observadores i són capaços de dir-te de quin color eren els mitjons de la segona senyoreta comptant per l’esquerra que estaven a la cua per les entrades del cinema … per posar un exemple. No, em refereixo els que veiem una escena després d’una altra al nostre voltant i que, quan no tenim una càmera a les mans, preparada i llesta per a disparar, ens acontentem amb fer fotos a la nostra ment mitjançant la nostra retina. No ho fem de manera conscient, tampoc crec que en tots els casos sigui deformació professional, partint de la base, a més, que no tots els que fem fotos som professionals del ram, la fotografia segurament ha de ser l’activitat que més aficionats té. Em refereixo més aviat a aquesta capacitat inconscient que tenim algunes persones de percebre la vida al nostre voltant, de veure escenes que molts passarien sense veure, més encara en aquesta societat que tots van «a corre-cuita i a la seva».
Podem veure al captaire demanant almoina, a la mare portant el fill de la mà, al cotxet o en braços, al grup d’estudiants que surten esvalotats de l’institut explicant en veu alta … ver a saber que. I totes aquestes escenes ens criden l’atenció pel seu conjunt de detalls, per la possible història que pot comptar, per la incongruència d’aquesta escena en particular amb el seu entorn, o al contrari, per la seva harmonia de conjunt. Són com petits fragments de les seves històries personals, amb les que ens creuem, que per a nosaltres no tenen ni un principi ni un final, però si un instant que ha cridat a la nostra consciència i ens ha fet desitjar congelar-la en una imatge per a la nostra història particular .
Benvinguts siguin tots els Pollos d’aquesta vida, que fan d’abonament per al nostre particular jardí de la imaginació.
Antonio Limpo, maig 2016
El Foto Fòrum (es trasllada) juliol 2015
Benvolguts/des,
El FOTO FÒRUM es trasllada.
Després d’una dècada, aviat abandonarem la que ha estat la nostra casa a la recerca d’un lloc on puguem tenir una regularitat i on ens sentim acollits.
Estem molt agraïts a l’ Associació de veïns Gran Via/Espronceda Perú, que ens ha obert les seves portes per tal de portar a terme el FOTO FÒRUM.
Començarem el proper mes de juliol i després de l’aturada d’estiu (agost i setembre) el FOTO FÒRUM tornarà regularment el primer dilluns de cada mes.
Esperem que ens seguiu acompanyant en aquesta nova etapa i recordeu que al FOTO FÒRUM sempre sou benvinguts, no cal inscripció prèvia i és una activitat gratuïta.
Recordeu:
– Dilluns 6 de juliol, 20.00, Associació de Veïns Gran Via/Espronceda Perú (cartells i mapa de la nova ubicació adjunts)
Moltes GRÀCIES.
Carolina Lanuza, Antonio Limpo i Josep Maria March
Oficio funerario en memoria de Miquel Soler Campos
Como muchos de vosotros ya sabéis, nuestro buen amigo Miquel Soler falleció el pasado día 18 de agosto. Descanse en paz, fue un gran amigo, fantástico compañero en las salidas fotográficas y un excelente fotógrafo, lo echaremos mucho de menos.
El próximo viernes 26 de septiembre a las 19 horas, se celebrará una misa/funeral en su memoria, el acto tendrá lugar en la iglesia Sant Joan Baptista de Sitges.
La Iglesía está en el Passeig de Ronda entre la calle Samuel Barrachina y la Av. Cami de la Fita
(ver plano adjunto)
El Foto Fòrum estiu juliol 2013 – La Sedeta
Ahir, en un tranquil i silenciós local situat als afores del Poblenou, un perillós grup de “presumptes” fotògrafs es va reunir (fotos adjuntes) per posar en comú les seves idees, a fi de salvar el món d’un estiu de TERRIBLES fotografies.
Aquestes són algunes de les idees que es van exposar:
Jordi va proposar: Fem totes les fotos petites, petites (mida segell); així no es veuran els defectes.
Judith va proposar: Fem totes les fotos on el protagonista estigui en “simbiosi” amb el fons, així despitarem la gent i no sabrà què “carregar-se”.
Isaki va proposar: Fem que tots els fotògrafs siguin pericos, així, com que estem tan acostumats a mai fer res bé, tot ens semblarà correcte.
Carme va proposar: Fem totes les fotos amb el mòbil i que surti el que vulgui; total, després parlarem de “barcos”.
Paco “el cràpula”: Fem totes les fotos bucólico-pastoriles -que maaaaquesss-, total, “quién puede matar a un niño…”.
Paco “el provocador”: Fem totes les fotos… per tocar el collons al “pato”; no seran gran cosa, però almenys riurem.
Alimpo: Fem totes …. hotias, quin mal de cap… algú pot canviar els cartutxos de la meva impressora?
Meri va proposar: Tinc la solució definitiva: apliquem un “cut-out” a toteeeeessss les fotos.
Salvador va proposar: Fem totes les fotos que vulguem; després, amb el Photoshop, hi posem una tia maciza i “ja tà”.
El pato va proposar: Fem totes les fotos que vulguem; total, totes seran una merda.
Tesa (desde el exilio): … la madre que los… y encima aquí no hay playa.
BON ESTIU i BONES* FOTOS !!!
Josep Maria March
BUIT
Com pot un buit estar tan ple?
Estic sol. Sense poder donar-ne la culpa a res ni a ningú. El maleït destí em va amputar la meitat del meu ésser. Mentida. Tu no eres la meva meitat, eres el meu Tot. Sense tu no sóc res.
«El tot és més gran que la suma de les parts». Quina gran veritat. Vaig madurar al teu costat, amb tots els nostres anys d’amor cec, d’adaptació, de convivència i, finalment, de còmoda estimació sense exigències, sense imposicions, acceptant-nos tal com érem, amb aquest amor senzill sense literatura que el descrigui.
Sense tu se’n va anar del meu costat la maduresa i ha tornat la infantesa. La por de la solitud, de la foscor, de la inseguretat en els detalls quotidians més nimis. La necessitat de companyia sense necessitat de paraules, de la carícia sense raó ni excusa, del somriure còmplice tot i no haver-hi motiu de complicitat, de necessitar sense necessitat.
La casa és buida, no sento els teus passos pel passadís. La cuina és buida, no et sento feinejar amb els estris als fogons. El nostre llit és buit, no noto la teva calor al meu costat.
I, tanmateix, no hi ha un minut en què no t’escolti, t’olori, et senti, fins i tot, en alguns moments delirants, t’entrevegi. Com quan feies al meu costat qualsevol activitat quotidiana en què no et mirava, però et veia. Totes aquelles coses senzilles a les quals sovint no donem valor, però que sense elles ens resultaria inconcebible la normalitat. Cosir un descosit dels pantalons, esgranar els pèsols, tallar la mongeta tendra i treure’n els fils, decorar aquell pastís que has fet per a l’aniversari.
De sobte, et sento taral·lejar una cançó a la cuina. És tan sols una il·lusió, una traïció de la meva memòria, que sembla entestada a enganyar els meus sentits. Sempre estaves tan alegre que se t’escapava l’alegria per la boca, com si fossis un canari a la seva gàbia. Però has volat, amunt, molt amunt i molt lluny de mi.
Com pot un buit doldre d’aquesta manera? Com pot un buit ocupar tant d’espai?
Antonio Limpo (gener 2013)
(publicat a la revista digital QFH 2013-02 http://www.qfh.com.es/wp/ )
L’Ajuntament ens fa publicitat
Avui en Josep Maria m’ha donat una petita alegria, que, per ser una de les primeres de l’any 2013, ha sigut molt ben rebuda.
L’Ajuntament de Barcelona fa publicitat, a la seva xarxa, de la nostra activitat fotogràfica de divulgació. La primera pàgina és de la Guia de Barcelona, on simplement informa de l’activitat, quan i on es fa, a més dels nostres noms, que no és poca cosa:
http://guia.bcn.cat/tertulia-fotoforum-_99400306300.html
La segona pàgina correspon a l’Agenda de l’Ajuntament de Barcelona i diu, més o menys, el mateix que l’anterior:
http://w3.bcn.cat/ab/asia/agenda/controller/0,2314,1653_71861_1,00.html?accio=fitxa_ag&idActe=99400306300
I la tercera és de la secció Barcelona Cultura, on, a més d’informar-ne com a les anteriors, afegeix una nota resum sobre què es fa i com es fa al Centre Cívic Can Felipa, que ens deixa molt bé i que fa notar que estem desenvolupant l’activitat des de l’any 2006 sense interrupció:
http://barcelonacultura.bcn.cat/es/te-recomendamos/tertulias-%E2%80%9Cfoto-forum%E2%80%9D-en-can-felipa
Aprofito aquest mitjà per agrair a l’Ajuntament de Barcelona, no només que ens faci publicitat, sinó també que, d’alguna manera, ens reconegui al Josep Maria March i a mi mateix una tasca que fem voluntàriament i sense cobrar res; simplement perquè ens agrada la fotografia i tot el que l’envolta i perquè volem que agradi a molta més gent.
A. Limpo
<!–[if !mso]>
st1\:*{behavior:url(#ieooui) } <![endif]–>
Acte d’agermanament entre l’AFES i l’AFDB
El passat diumenge 1 de juliol es va celebrar al local de l’AFES el ja anunciat acte d’agermanament de les dues associacions.
Per part de l’AFDB vam acudir a l’acte els membres de la junta Miquel Soler i jo mateix al local de l’Asociación Fotográfica Enfoque Selectivo, on ens vam reunir els membres de la junta directiva de l’AFDB amb els membres de la junta d’AFES, així com alguns socis que van assistir a l’esdeveniment.
Entre altres acords adoptats, es realitzarà mensualment en aquesta associació l’activitat del Foto Fòrum que ja es porta a terme amb provada eficàcia a Can Felipa des de fa anys, organitzada per Josep Maria March Adell i jo mateix, Antonio Limpo.
Posteriorment a l’acte de la signatura i al brindis per l’èxit de l’agermanament, es va realitzar una sessió de fotos d’estudi liderada per Salvador Atance, expert en el tema, membre de les dues associacions, promotor d’aquest agermanament i bon amic de tots nosaltres.
Per acabar, un parell de fotos que recullen el moment de la signatura.
Antonio Limpo
Una mica d’humor
A partir d’una foto publicada a l’antic fòrum de l’AFDB d’una sessió del Foto Fòrum de principis del 2007, es varen publicar una sèrie de vinyetes que hem pogut recopilar.
Oriol París
3 comentaris:
Antonio Limpo 30 de novembre de 2011 23:55
Muy bueeeeeeeeeeeno. jajajajaja
Judith 1 de desembre de 2011 16:43
Juassssssssss! Boníssim!
Està clar: «O no.» 🙂
Per cert… Com s’acaba el «còmic»? Continuarà?
Antonio Limpo 1 de desembre de 2011 21:13
Recordo que al final se’n van fer unes vint, per desgràcia no es van guardar en el seu dia i es gràcies a l’Oriol que s’ha pogut rescatar aquestes.
Consonancias y Disonancias o el Eco del Murciélago de Abril 
