No va deixar de cap manera indiferent a ningú aquesta foto, no perquè fos excepcionalment bona, encara que tampoc a ningú li va semblar una mala foto.
Tots van coincidir que era una mica confusa donada la gran quantitat de reflexos que apareixen a la imatge, però en general va agradar a tots.
La imatge és d’un aparador en una botiga de regals de Madeira. D’entrada tenim el vidre del davant de l’aparador en què apareix reflectida l’escena del carrer que tenia darrere meu (en pla), dins tenim el botellón o peixera que conté les flors i aquesta mena de escovilló nadalenc (era agost) a la que apareixen reflectits l’arbre i alguns articles de l’interior de la botiga (deformats) al que se suma la gent del carrer.
Diversos participants de la sessió es van referir a aquests reflexos com «el pessebre» suposo que influenciats pel escovilló esmentat anteriorment. Per complicar encara més l’escena, a la dreta de la imatge, es situava el lateral de l’aparador que conformava l’entrada a la botiga, que també aporta algun reflex indefinit i d’origen ambigu, sense oblidar-nos és clar, de l’objecte platejat situat al centre inferior de la imatge en què s’albira un cotxe deformat a una escala molt més petita que la resta de reflexos.
He de confessar que, en contra del que m’agrada fer quan fotografio, que és previsualitzar la imatge i així poder decidir com fer la foto i quins paràmetres utilitzar a la càmera, en aquesta ocasió el caos que veia pel visor, em va fer disparar simplement per fer una foto tècnicament correcta, resant perquè quan la veiés a l’ordinador, part d’aquest caos desaparegués, almenys en la meva percepció.
A.Limpo
Consonancias y Disonancias o el Eco del Murciélago de Abril 
comentarios