Que consti que amb el sistema no vull «sentar cátedra» de res, sinó que són dos dels meus sistemes de passar a b/n.
Que consti també que això de «un poco vieja y muy desentrenada» no és una frase meva, sinó piratejada i adequada a l’assumpte.
Recepta 1
Ingredients:
– 200 grs. de CS4 (crec que el 3 podria valer)
– Una mica de dit (per prémer el ratolí, aviso)
– Un ratolí
– Una foto (molt important)
– Un ordinador (ingredient importantíssim)
S’agafa el CS4 i s’obre (no cal partir-lo per la meitat, només obrir-lo)
S’obre també la foto, més que res per tenir quelcom per convertir a b/n
Es clica a Imagen – Ajustes – Blanco y negro. A dalt hi ha l’opció de «Ajustes preestablecidos»
Se’n tria un, s’acaba d’ajustar una mica i després es repassa de nivell. Ja està.
Totalment de règim i no embruta la cuina.
Recepta 2
Ingredients:
500 g de Lightroom
El dit, el ratolí, etc.
S’agafa Ligthroom
S’importa la foto (tan còmode com seria dir «Abrir»)
Ajustes predefinidos
Se’n tria un que agradi (si els que porta d’origen no agraden, n’hi ha tropecientos de franc per Internet)
S’acaba d’ajustar al gust amb la columna de la dreta
S’exporta
Tampoc embruta la cuina, però engreixa molt més la RAM
Ja no teniu excusa.
Important: la foto en color ha de ser prou contrastada; si no, no queda bé.
Una mostra:
Una de color, una amb CS4 i l’altra amb Lightroom.
La de color és la de l’esquerra.
La de CS4 és la del mig. Imagen – Ajustes – Blanco y Negro y Filtro azul, sense res més
La de Ligthroom, la de la dreta (no en quedava cap més…), Ajustes predefinidos, Escala de grises, sense res més.
Ni 3 minuts amb cada una.
A partir d’aquí, cadascú que faci els seus retocs o ajustos.
Miquel Soler
Això d’una mica vell, doncs només cal mirar-me. Quant a això de desentrenat… no em refereixo a desentrenat de treballar la foto en CS3 o Lightroom: en això el que estic és, senzillament, dròpol. Més aviat em refereixo que tota la meva vida he vist la vida en color, i en aquest cas concret, he vist la vida a través del visor de la càmera en color. No estic acostumat a veure-la d’una altra manera i em costa molt imaginar-me una imatge en B&N, tot i que de vegades, molt de tard en tard, alguna foto em crida a la cara la seva necessitat de descolorir-se totalment.
A la meva vida, como molts de vosaltres, n’he après moltíssim mirant fotografies d’altres, però «la cabra tira al monte» i principalment he mirat les de colors. És clar que he vist moltes fotos en B&N, habitualment d’ antics autors. Qui no s’ha mirat las fotos de H.C.B. i hi no ha trobat moltes coses a aprendre? En el meu cas, el que captava era el enquadrament, la composició… i intentava aprofitar-ho en el meu estil (si és que tinc un estil) fotogràfic.
Ja sé que el Lightroom t’ho posa fàcil, té un munt de presets, i he fet algunes proves. És tan senzill que no fer-ho seria de brètols, però senzillament a les meves fotos no ho veig, i em fa pal provar-ho sistemàticament a totes, així que ho deixo estar fins que alguna foto en dóna un cop al ull des del monitor.
No obstant tot això, m’encanta veure les fotos dels altres en B&N i fins i tot, m’atreveixo a criticar-les
Salut i moltes gràcies, Miquel.
AL menys les receptes les guardarem, potser algún dia serveixen.
No crec. M’agraden molt les fotos del Nill amb un B&N extrem, m’agraden les fotos de Miquel de Flors i paisatges en B&N, m’agraden les fotos en B&N d’ antics autors i no sols de H.C.B., he intentat aprendre algunes coses de pictoralisme fotogràfic en fotos antigues en B&N d’aquest moviment…
Si hagués de fer una hipòtesi, diria que el meu cervell no és capaç de processar la metamorfosi d’una imatge en color al B&N, ja sigui de naixement o condicionat. Així com sóc capaç de previsualitzar una foto abans de prémer el disparador, fins i tot sense tenir una càmera a las mans, sóc incapaç de previsualitzar una foto en B&N. Això fa molt difícil que pensi a fer fotos en B&N o convertir-les una vegada feta en color. He de passar per la comparació en un joc de provatures, d’ assaig i error. En canvi, puc mirar una foto en B&N d’un altre autor i pensar que és molt bona o molt dolenta, és a dir, que tinc criteri a posteriori i no al inrevés.
Com dic, en molt rares ocasions, una foto em crida a la cara que vol ser B&N; de fet, en aquest moment només puc pensar en una que vaig portar al Foto Fòrum, la de la noia passant el pas de vianants.
En fi, si voleu fem tots plegats aquí una teràpia per curar el boig d’en Toni,
però no crec que valgui la pena. Gaudiré dels B&N dels altres i potser, qui sap, alguna vegada d’alguna de pròpia.Salut.
Al menys les receptes les guardarem, potser algún dia serveixen.
Si no agraden, no agraden. No sempre es pot ser perfecte
Bé… sempre m’ha agradat. Potser ara m’atreveixo a fer-ne més. Hi han fotos que quan les vaig a fer ja sé que les passaré a blanc i negre. Això no vol dir que necessàriament acabin aixi. Paisatges en blanc i negre no n’havia fet fins que vaig provar de passar unes fotos de Banyoles i unes de Granada a b/n. Em van agradar.
Hi ha un tipus de foto, la de carrer, que em costa de veure en color, encara que en tinc alguna així, poques.
Bé… tant parlar del B&N que he fet una prova. He anat al Lightroom i m’he mirat les 331 fotos seleccionades de l’any 2008, he fet l’exercici d’intentar trobar fotos que hem cridessin a la cara «VULL SER B&N»… Cap d’elles m’ha donat aquesta sensació, que, com ja he dit, no em passa gairebé mai. Segon intent, he tractat d’analitzar fredament si alguna d’elles «podria» agradar-me en B&N i n’he trobat sis, que al final han quedat en cinc perquè el resultat final no en feia el pes ni amb bona voluntat.
He provat de trobar-les entre diverses categories, retrat, paisatge urbà, abstracció, fins i tot una flor (ep, Miquel, vés amb compte que et faré la competència!) Només una m’agrada tant perquè em digui «ha valgut la pena», la primera, la de l’abstracció, o,si, voleu dels reflexos. La resta… he de fer un esforç per oblidar-me que les he vist en color. Penso que moltes de les emocions que em provoquen les fotos se’n van en orris en veure-les sense color, passo només a veure un objecte (imatge) per analitzar tècnicament o per trobar la resposta a un senzill «m’agrada o no m’agrada?»… És greu, doctor?
Aquí us deixo el resultat d’aquesta prova personal; vosaltres teniu la paraula.
Salut!
La primera bé. Crec que li va bé el b/n
La segona per mi molt bon bn
La quarta, per mi la millor. Perfectament visible el «pistilo» (es diu aixi?) de la flor i mig visible la corona. No es veu la part superior però te la imagines perfectament.
La quinta bé. Per mi «és» una foto en blanc i negre. Vull dir que crec que en color perdria.
Apa… ja tens una opinió.
Aprovechando que ya las tenía «hechas» las he subido a CF para ver que opinaban allí los maestros y como siempre, hay opiniones para todos los gustos y como para gustos se hicieron los colores me temo que mi conclusión es que cada uno tiene el suyo propio y particular, en fin, ha sido un bonito ejercicio.
Salut
Es podria posar un passafoto amb les originals a color i que cada un fes el seu virat a b/n, segur que totes serien diferents.
Compte amb el CF, que allà hi ha Déu
M’apunto al passafoto… qui comença?
Déu no m’impressiona gaire, tot i que he dit al CF que era un ateu convers, la realitat és que sóc agnòstic i ja sap que això vol dir que no conec a déu… i en aquest cas, ni ganes.
Salut.
Consonancias y Disonancias o el Eco del Murciélago de Abril 
comentarios